CARTA POBLA.- Benidorm conmemora el 692 aniversario de su otorgamiento a Benidorm por el Almirante Bernat de Sarrià

El filólogo Pasqual Almiñana fue el mantenedor del acto y solicito más apoyo municipal para la celebración

La Asociación de Peñas de Benidorm, junto al Grupo Carta Pobla, ha conmemorado este año el 692 aniversario de su otorgamiento a Benidorm por el Almirante Bernat de Sarrià y que supone el 25 aniversario de la representación del acto del otorgamiento de la Carta Pobla por el colectivo peñista de la ciudad.

El anfiteatro Oscar Esplá de Benidorm, volvió a ser el escenario de la representación del acto en donde el cual Benidorm pudo constituirse como pueblo adquiriendo derechos de los que hasta entonces carecía el 8 de mayo de 1325.

En el acto, estuvo presente casi la totalidad de la Corporación Municipal del Ayuntamiento de Benidorm. La Reinas de las Fiestas Mayores Patronales de Benidorm, junto a sus cortes y presidente, así como un amplio colectivo de entidades de la ciudad.

El acto fue presentado una vez más por Mª Esperanza Rostoll Aznar y como es habitual representado el texto del filólogo Pasqual Almiñana i Orozco y mantenedor por miembros de la l’Associació de Penyes

El evento comenzó con la representación de la Carta de Poblament. Es 8 de mayo de 1325, en donde el cuadro de actores amateur de la asociación representó el mismo.

El mantenedor del acto, Pasqual Almiñana hizo un repaso a la historia de estos veinticinco años de representación de la Carta Pobla en el que reivindicó los valores culturales, el uso del valenciano a través de los ‘Toponims de Benidorm’, la investigación de Sylvia Plath, su paseo literario por Benidorm y el Dicionari de Benidorm.
Almiñana, aprovecho la ocasión para revindicar algunas cuestiones, como es más apoyo desde el consistorio y que el “Día de Benidorm” que celebra el ayuntamiento todos los años debería denominarse como ‘Día de la Fundación de Benidorm’.

El acto se cerró con un homenaje a todas las personas que han participado durante estos 25 años en la escenificación de la Carta de Poblament. En este emotivo momento se contó con la presencia de la mayoría de personas que han tenido que ver en el acto, presidentes, mantenedores, actores, colaboradores, entre ellos Emilio Villaescusa, que fue el presiente que efectuó la primera representación de la Carta de Poblament.

El presidente de l´Associació de Penyes Mariano Nájera y el alcalde de Benidorm Toni Pérez, se dirigieron a los asistentes. Najera, agradecío a todos los presentes el esfuerzo que se ha realizado durante todo este tiempo, y recordó que “Este año del 25 aniversario de la escenificación de la Carta de Poblament, tengo la suerte de ser el presidente, pero el la primera de ella, estaba en dicha junta como vice-presidente”

Por su parte, el alcalde de Benidorm Toni Pérez ha destacado los actos que este año se han organizado con motivo de 25 aniversario y ha felicitado tanto al grupo de la Carta de Poblament como a la asociación de peñas “por su representación, su implicación y trabajo, ya que durante esta semana se han realizado diversas actividades de todos los ámbitos culturales como el teatro, la música y una exposición dedicada a Bernat de Sarrià y los 25 años de la Carta Pobla. Respecto al discurso del mantenedor, recogió la propuesta lanzada para que el ‘Día de Benidorm’ pase a denominarse ‘Día de la Fundación de Benidorm’ e invitando a los vecinos a acudir el próximo lunes al pleno institucional: “Pasqual te invito a que prepares una exposición de motivos y que traslades a la Junta de Portavoces esta propuesta, que estoy convencido de que se llevará a cabo y saldrá adelante”.

DISCURSO DEL MANTENEDOR

SALUTACIÓ
Sr. alcalde, regidores i regidors, cossos i forces de seguretat, reines, dames, majorales i majorals, entitats culturals, socials i festeres, persones i associacions guardonades en anys anteriors, amics i amigues, família, bona gent de Benidorm:

AGRAÏMENTS
Vull començar agraint la deferència que ha tingut la comissió d’anteriors premiats en proposar a l’ajuntament que jo siga enguany qui ha de rebre la Distinció Cultural Ciutat de Benidorm. De la mateixa manera, agraïxc a tots els membres de la corporació municipal per haver fet seua l’esmentada proposta. No obstant això, per a mi no ha estat gens fàcil acceptar-la i així li ho vaig dir a l’alcalde quan m’ho va comunicar. Sí ho he fet ha estat perquè són els guardonats anteriors el qui m’han votat encara que és l’Ajuntament qui la concedeix.

INTRODUCCIÓ
Dit açò, no vull fer massa llarg el meu parlament perquè una vegada he donat les gràcies poca cosa queda per dir sinó és assenyalar, breument, la peculiaritat de concedir-me la distinció al mèrit cultural un ajuntament com el nostre que té un sentit molt particular de promoure la cultura.
El concepte que es promou, en el millor dels casos, és el de cultura com a espectacle, la qual cosa no estaria malament si al mateix temps es potenciara decididament la cultura transformadora, la cultura d’avantguarda, la que en cada disciplina ensenya valors, noves tendències, la cultura que fa més cultes les persones, la que ens obri nous horitzons, la cultura, en definitiva, que ens fa lliures.
Podria, també, ara, assenyalar la contradicció del lliurament de la distinció que ara ens ocupa i la manca d’infraestructures culturals, les quals són un problema que es perpetua en el temps, i per tant, podem dir que és un problema endèmic.
I pel que fa a l’ús del valencià: a la Casa Consitorial no és considerat com la llengua pròpia. Si voleu, sabeu què heu de fer. I també podria parlar del desgavell toponímic. Existeix un llibre, Els topònims de Benidorm, publicat per este mateix ajuntament, on es pot trobar el topònim amb l’ortografia exacta i correcta. I així, podríem seguir parlant de tantes i tantes coses que s’haurien de fer…!
En tot cas, sí que he de dir que, malgrat tot, encara que mínimament, el nostre ajuntament ha promogut la cultura en algun moment de la seua història. Això és veritat. En puc donar fe. I així, podríem continuar parlant però preferixc fer un exercici pràctic i explicar-vos la meua obra d’investigació que no parla d’altra cosa que de Benidorm i, així, justificaré els motius pels quals han tingut a bé concedir-me esta distinció.

ELS TOPÒNIMS DE BENIDORM
Començaré explicant Els topònims de Benidorm (1321-1955), llibre en el qual es troba la investigació de la meua tesi doctoral. La primera cosa que puc dir és que estan tots els topònims de Benidorm, els que coneixem i els desconeguts. Però, abans de seguir, vull dir-vos que topònim és la paraula tècnica per referir-nos al nom d’un lloc. Fruit d’esta investigació, sabem que Benidorm s’ha escrit de manera diferent quan els documents eren redactats fora del poble. Estes variacions externes no tenen importància perquè el nom Benidorm ha prevalgut fins ara.
Naturalment, ara cal preguntar-se què significa Benidorm. Segons el filòleg Joan Coromines, significa Beni = ‘penya’ i Dorm = ‘de la penya’. Penya de la penya a on ara estem celebrant este acte. I l’origen és pre-romà.
Però, també podem trobar un altre toponim com és Alfalig que apareix a la Carta de Poblament per referir-se també al lloc sobre el qual ara estem. Plantege la hipòtesi segons la qual tant Benidorm com Alfalig signifiquen el mateix però en llengües i moments històrics diferents.
Per acabar este apartat, vull transmetre-vos l’emoció que vaig sentir en investigar i viatjar en el temps pels documents a través dels carrers de Benidorm, i de les partides i de qualsevol dels topònims del nostre terme municipal i de la nostra costa. I, a més a més, explicar-vos que una de les aventures més interessants i emocionants quan investigues és que eixe document solament l’ha llegit qui el va redactar i tu i, tal volta, estem parlant d’un document de fa uns centenars d’anys.
El somni de tot investigador, i més d’un filóleg, es trobar el significat en un document per constatar la hipòtesi plantejada. Viure el moment en què et trobes el significat, fa que l’adrenalina et puge a límits insospitats.
I com sé que amb esta ressenya a alguns vos ha fet entrar ganes de llegir el llibre no posaré més exemples i així podreu gaudir-lo amb més intensitat.
Reconec que esta investigació no farà avançar la humanitat però per molt que es transforme Benidorm, qui tinga interés i vulga, sabrà que en un moment de la història local existien uns determinats topònims, els quals ens diuen qui som i d’on venim.

BENIDORM DINS EL CORPUS TOPONÍMIC VALENCIÀ
Continuant amb la investigació toponímica, l’any 2004 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va publicar el meu treball sobre Benidorm, el qual forma part de la col•lecció Toponímia dels pobles valencians. Posteriorment, s’ha inclós dins l’anomenat Corpus Toponímic Valencià.
Els topònims que apareixen als dos mapes són els que s’han creat des de 1956 fins a l’actualitat.

SYLVIA PLATH
Una altra investigació, el resultat de la qual ha estat força positiva i emocionant, és la que vaig fer sobre la poetessa nord-americana Sylvia Plath. Vaig publicar-la en el llibre de les Festes Patronals de l’any 2007 i posterioment a la revista Sarrià l’any 2011.
Sylvia Plath i el seu marit Ted Hughes, que també era escriptor, van passar part de la lluna de mel ací, l’estiu de 1956.
Sylvia Plath és considerada per la crítica especialitzada la millor poetessa en llengua anglesa del segle XX. Per tant, podeu imaginar-vos el que representava per a mi que una persona d’eixa vàlua passara no solament uns dies a Benidorm sinó que escriguera alguns poemes amb Benidorm com a fons.
Gràcies esta autora i els seus textos narratius, podem veure i reflexionar com ha evolucionat el turisme i moltes coses més des d’aquell Benidorm de 1956. Així, podem veure com la parella de turistes novençans que vénen amb La Unió des d’Alacant topen amb la vídua Mangada, comencen a xarrar i li lloguen una habitació. Eixa era la realitat d’aquell turisme. Uns dies després van deixar l’habitació del xalet de la platja i se’n van vindre a viure tres cases més amunt d’on jo vivia abans i vixc ara. Jo tenia tres anys. I he de dir que descobrir, després de tants anys, que dos escriptors del nivell de Sylvia Plath i Ted Hughes foren veïns meus, ho valore força emocionant. La circumstància de ser filòleg em fa considerar esta troballa no solament des del punt de vista literari sinó, més aviat, vital. Si els vaig veure, m’hauria agradat recordar-los. No és poca cosa haver compartit un espai i un temps amb Sylvia Plath i Ted Hughes.
Una gran troballa, també, va ser llegir l’opinió de Sylvia Plath sobre Benidorm. La trobem en el seu dietari i en les cartes que va escriure a sa mare on li deia:
Si haguérem sabut d’avantmà a quina classe de lloc anàvem a viure! M’encantaria que pogueres veure’ns ara… com puc explicar-te com és de meravellós tot ací!…
Però esta és una de les moltes lloances que dedica a Benidorm, però al Benidorm del 1956 on el PGOU a penes feia uns mesos que havia estat aprovat.
Sylvia Plath va escriure (The beggars of Benidorm market (Els pobres del mercat de Benidorm), Fiesta melons (Festa dels melons), Departure (Partida) i The net menders (Les xarxieres).
Esta última poesia té, més enllà de la qualitat literària, un valor sentimental per a mi. Cite uns quants versos:
A mig camí de pujada del mollet de les tarrafes,
A mig camí de baixar de les arbredes…
Sobre la carretera dita de Tomàs Ortuño,…
Tant de bo esta nit la peixquera
Siga una collita de plata en les xarxes, i els llums
Dels nostres marits i fills es moguen segurs entre els estels baixos.
Casualment, vaig tindre ocasió de fullejar el butlletí que l’ajuntament va editar durant els anys 50 i 60, i vaig tindre la sorpresa de veure que hi havia una poesia enmig de les notícies. Però encara va ser més gran la sorpresa quan vaig llegir-la perquè va ser com girar un cantó i de sobte trobar-me un paisatge meravellós.
Era el meu carrer, la imatge del meu carrer, el que apareixia. I com podeu imaginar, els records d’aquell temps van ser un flash enlluernador que em travessaren de part a part. Les dones fent xàrxia. La pols del carrer esfaltat perquè també era la carretera de Pego i per això, segurament, escriu road i no street. I els ametlers carregats d’ametles verdes que m’envoltaven i em menjava el galló. Sylvia Plath, la gran poetessa nord-americana era l’autora d’una poesia que parlava del meu carrer. A partir d’eixa troballa, vaig començar a interessar-me per Sylvia Plath fins a redactar el treball De quan Sylvia Plath va vindre a Benidorm.

PASSEIG LITERARI PER BENIDORM
El quart text del que ara parlaré és Passeig literari per Benidorm, publicat a la revista Sarrià l’any 2011.
Tracta d’un passeig que comença ací mateix, al Castell, on explique tot el que es veu segons vas caminant i amb fotos que et situen. És un compendi d’història, toponímia, urbanisme, literatura i gastronomia. És una manera diferent de passetjar per Benidorm si quan mires coneixes i saps el que veus.
No desvetle el trajecte ni el final del passeig perquè així quan el llegiu vos quedareu més agust. I, sobretot, comprovareu com es podria aprofitar de cara al turisme. Hi ha pobles i ciutats que no tenen més remei que potenciar el turisme cultural. Però nosaltres, a més de les platges, també tenim el bagatge cultural si volem aprofitar-lo.

REPRESENTACIÓ DE LA CARTA DE POBLAMENT
Deixe ara la investigació per a explicar la creació literària en la representació de l’acte simbòlic del 8 de maig de 1325 en què l’almirall Bernat de Sarrià atorgà la Carta de Poblament a Benidorm i que ens trasllada al principi de tot. I citant el text, celebrem el més important fet històric sense el qual res del que ha esdevingut a Benidorm hauria estat possible.
Mitjançant l’Associació de Penyes, l’any 1992, vaig dirigir la primera representació amb actors i actrius pertanyents a les penyes i amb un text que havia acabat d’escriure. L’acte vam celebrar-lo a la plaça de Castelar. I si bé la representació és la mateixa, l’acte com a tal s’ha anat ampliant i transformant cada any.
L’acte no solament ha estat faena meua sinó també de tots els penyers i les penyeres que han participat any rere any en transformar un paper escrit en una representació que ha fet possible que la fundació de Benidorm no passe desapercebuda.
Ara, solament falta que el dia 8 de maig, dia de la fundació de Benidorm, tinga la importància que ha de tindre oficialment i socialment. Així mateix, que el pressupost municipal per als actes de la representació siga el que es mereixen els 690 anys que celebrarem l’any que ve, els quals han de ser motiu suficient perquè el nostre alcalde i primer Bernat de Sarrià en la representació ho tinga en compte.

DICCIONARI DE BENIDORM
I per acabar, explicaré l’única obra col•lectiva mai elaborada a Benidorm que mira el passat, el present i el futur de la nostra ciutat. Parle del Diccionari de Benidorm.
Després de molt de temps és publicarà, finalment gràcies a què la regidora de Turisme, Gemma Amor, ha tingut l’amabilitat de fer-me cas i fer les gestions per tancar el cercle que un dia de fa molts anys, el regidor de Cultura, Pepe Amor, va iniciar.
El Diccionari de Benidorm ha estat confeccionat per onze persones i dirigit pel qui els parla. Tots els autors i les autores són especialistes en la matèria estudiada i, per tant, tenen l’aval científic. Vull dir que no és solament el cor i l’estima a Benidorm el que intervé sinó també el mètode científic per elaborar-lo. Ells són Bàrbara Alemany Barceló, Rafael Alemany Ferrer, Pasqual Almiñana Orozco, Francesc Amillo Alegre, Josep Doménec Cano Gracià, Eusebi Chiner Vives, Juanjo Chiner Vives, Beatriu Farach Pérez, Rosa Maria Fuster Pérez, Francesc Xavier Llorca Ibi, Anna Pont Solbes. Així mateix, el Diccionari s’ampliarà amb el tema de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que a hores d’ara estudia Maria José Lozano Pérez.
Així, el Diccionari serà publicat en la Web i també arribarà a tothom mitjançant una aplicació per a dispositius mòbils i tauletes. Tot això és possible gràcies a la col•laboració dels professors Salvador Mira i Maria José Lozano del Departament d’Informàtica de l’IES Pere Maria Orts i Bosch i de l’alumnat que desenvoluparà el projecte durant el curs 2014-2015.
El Diccionari té 1.132 articles i 689 imatges que gràcies a les noves tecnologies s’ampliarà tant com es vulga. A més, un avantatge inqüestionable són les modificacions que els autors podran introduir per actualitzar la informació.
Definitivament, amb el Diccionari de Benidorm la fauna i la flora, l’arquitectura, les associacions esportives, culturals, religioses, econòmiques, festeres i socials, la gastronomia, la història, la literatura, la medicina, la paremiologia, la música, la pesca i la nàutica, els personatges, les tecnologies de la informació i la comunicació i la toponímia passen a formar part de la informació necessària per conéixer Benidorm.
És un repte que, finalment, podrem assaborir el mes de juny de l’any que ve. I vaja per endavant el meu agraïment als autors i autores i a la resta de col•laboradors perquè després de tants anys, finalment, el projecte és una realitat.

CLOENDA
Dit açò, no voldria acabar sense recordar que la definició de cultura depén de qui la promoga perquè no hi ha una definició científica i, per tant, vàlida arreu del món.
I ja que parle de cultura i de la Distinció Cultural Ciutat de Benidorm, vull dir-vos que si ara estem ací celebrant l’entrada de Jaume I a València l’any 1238 és perquè molta gent amb cultura a partir, més o menys dels anys 50 del segle XX, va pensar, reivindicar i difondre les senyes d’identitat del poble valencià. I això va dur a què l’any 1977, en estos mateixos moments, érem a València per demanar la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia. I encara que siga per un minut no puc deixar passar l’ocasió perquè hui a Benidorm, ara mateixa, sonen els noms d’alguns d’aquells intel•lectuals, escriptors i cantants als qui devem la llibertat d’haver pogut escriure, llegir i parlar en valencià. El primer, el pare intel•lectual de tots, Joan Fuster, autor de Nosaltres els valencians. Carles Salvador, autor de la primera gramàtica valenciana seguint les normes de Pompeu Fabra. Manuel Sanchis Guarner, gramàtic i divulgador de la llengua. Josep Vicent Marqués, sociòleg, autor de País perplex. Eliseu Climent, editor. Raimon, cantant, autor de la cançó Al vent. Ovidi Montllor, cantant, autor de la cançó Teresa. Al Tall i els Pavesos, grups de música tradicional i festera. Toni Miró, pintor. Vicent Andrés Estellés, poeta. I naturalment, Pere Maria Orts i Bosch, historiador, autor del llibre Història de la Senyera al País Valencià i a Benidorm, autor de treballs d’investigació històrica.
I ja que estem ací, i com a reflexió, em dirigixc a totes les regidores i a tots els regidors per dir-vos que no sabeu ben bé què heu fet en institucionalitzar-me, perquè sabeu qui sóc. La majoria em coneixeu i, inclús, una gran part de vosaltres heu estat alumnes meus a l’institut. I malgrat això, heu acceptat atorgar-me la distinció al mèrit cultural, la qual cosa vol dir que a partir d’ara tinc l’obligació moral, i vosaltres també la teniu, de, si no fer-me cas, almenys escoltar les reflexions que faré sobre la cultura, tant la que es fa com la que deuria fer-se. I com no podia ser d’una altra manera vos demane que reflexioneu sobre la llengua i la cultura que es fa a Benidorm i la que es pot i es deu arribar a fer. De moment, sabeu quina nota teniu tots, sense excepció, uns per estar governant i els altres per haver governat. El proper mes de maig és l’examen final, no ho oblideu. Ah! I no espereu fins a última hora per dur a terme el bons propòsits.
Tampoc vull acabar sense recordar els meus pares que han estat una gran font d’informació en tot el que he investigat. I, de la mateixa manera, a Merxe, Laia i Arnau que han estat al meu costat i han sabut comprendre’m perquè jo puga investigar.
Dit açò, agraïxc novament la consideració que han tingut totes les persones que m’han nomenat i a la corporació municipal que ho ha acceptat.
Finalment, vull dir que la Distinció Cultural Ciutat de Benidorm que ara se m’atorga farà que la meua tasca investigadora continue amb una mica més de responsabilitat si això és possible. Moltes gràcies!!!

REPORTAJE GRÁFICO DEL ACTO (Fotos Festesbenidorm.com)

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.